Albert Borràs Reñé
Head of Discretionary Portfolios & 3rd Party Funds
Andbank Asset Management
La crisi de la Covid-19 ha canviat la realitat tal com la vivíem fins ara i el món de les inversions no ha estat indiferent a aquesta transformació.
L’efecte del confinament va produir que milions de persones dediquessin el seu temps a casa a consumir contingut d’entreteniment digital a través de plataformes de vídeo, xarxes socials i fòrums de discussió online. Això va ocasionar que molts usuaris aprofitessin aquest increment exponencial de públic per introduir en els seus espais una matèria que fins ara havia estat aliena a una gran part del seu públic habitual: la inversió en productes financers.
A través de plataformes online d’inversió com Robinhood, centenars de milers de petits estalviadors van entrar en massa als mercats financers de renda variable, transformant per complet les bases que solien regir-lo. Seguint als seus “gurus” que explicaven a través de Youtube, Instagram o altres xarxes socials, com obtenir abundants beneficis de forma fàcil i ràpida, un gran nombre d’usuaris van invertir els seus estalvis en companyies especialment sobrevalorades (fonamentalment parlant), amb una alta volatilitat i amb grans expectatives de beneficis al marge de la situació real de l’empresa. Així es va crear el fenomen de les “Meme Stocks”, accions d’empreses generalment del sector tecnològic, reconegudes per la cultura popular i amb una gran quantitat de referències a les xarxes socials.
Com molts de vostès hauran sentit parlar, el cas més sonat de “Meme Stock” va ser el de GameStop, una companyia americana que gestiona botigues físiques de videojocs i que estava passant per seriosos problemes econòmics derivats, en part, per la crisi de la Covid-19.
Tot va començar en un popular fòrum en línia anomenat Reddit, on un dels fils mencionava la gran quantitat de posicions curtes, per part d’importants Hedge Funds, que acumulava la companyia GameStop. Allà es va transmetre el missatge de la falta de moralitat que resultava el fet d’aprofitar-se d’una pandèmia mundial per enfonsar el valor de les accions d’una empresa i obtenir uns grans beneficis en el procés.
El debat es va anar ampliant exponencialment a la plataforma de Reddit i a la xarxa, el que va provocar que milions d’usuaris comencessin a comprar en massa accions de la companyia, la qual va passar d’un preu de 17,25 $ a inici de 2021, fins als 347,51 $ que va marcar a finals de gener, multiplicant per 20 vegades el seu valor inicial i reportant grans beneficis als petits inversors particulars.
Per altra banda, els grans Hedge Funds que havien apostat a la caiguda de valor de les accions de GameStop, van perdre milers de milions de dòlars. Inclús un d’ells, Melvin Capital, va haver de rebre una injecció de 3.000 milions de dòlars per evitar la seva fallida. L’efecte Game Stop es va traslladar a altres companyies com Nokia, BlackBerry i AMC provocant un efecte bola de neu que va fer enfilar el preu de les seves accions a nivells totalment desmesurats.
Finalment, i en plena voràgine, la plataforma Robinhood es va veure forçada a limitar l’operativa sobre les accions de GameStop, alterant en certa manera un dels pilars fonamentals del món financer: el lliure mercat de capitals. Podem dir doncs, que aquesta va ser la primera revolució digital aplicada a les inversions financeres, una mena de lluita de classes que haurà marcat un abans i un després, on el peix petit es va poder menjar finalment al gran.
L’eufòria de GameStop i tot el que va desencadenar no hagués estat possible sense les plataformes d’inversió digitals, que han permès apropar les inversions financeres a tot el públic, independentment del nivell de patrimoni i/o d’ingressos. Això ha provocat que una gran quantitat de diners hagin entrat a les borses internacionals, seguint únicament el que diuen els youtubers més famosos, el que es publica als diferents perfils econòmics d’Instagram o el que es comenta als fils més populars de plataformes com Reddit o Twitter, deixant completament de banda els aspectes tècnics que regien el món de les inversions financeres fins ara. Inclús s’ha creat un ETF (BUZZ US) que, mitjançant intel·ligència artificial, selecciona i inverteix en aquelles companyies que estan sent més comentades a xarxes socials, blogs i fòrums d’internet.
Ara per ara, tant el Regulador (SEC) com el Tresor Americà, estan estudiant el cas per esclarir si hi va haver manipulació de mercat i/o si serà necessari crear una nova normativa per regular la inversió a través de les plataformes digitals.
En aquest punt, només ens quedarà saber si aquest episodi quedarà registrat en els llibres d’història com un únic cas aïllat o, per contra, aquest apropament de les masses als mercats financers provocarà recurrentment aquesta tipologia de petites revolucions digitals.
