Sororitat, que significa: relació de solidaritat entre dones basada en motius socials, ètics i emocionals. Aquest és el nou mot, neologismes, que ha estat escollit com a candidat per afegir al Diccionari de la Llengua Catalana. En aquesta cinquena edició, que promou l’Institut d’Estudis Catalans i l’observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra, i en el que s’intenta que hi participin moltes persones per triar el neologisme de l’any, s’han proposat diversos noms que ja estem utilitzant en el dia a dia, però que no són del tot “legals” o acceptats per la cúpula major de la Llengua catalana.
Les guanyadores de les altres edicions van ser: estelada, dron, vegà i cassolada. Que no sonen ben bé a paraula nova, ja que són paraules que circulen normalment entre el nostre vocabulari i ja s’han quedat en el nostre subconscient.
Aquests mots nous són paraules que descriuen realitats noves. Realitats que ens estan arribant a través de les noves tecnologies o dels canvis socials i culturals que estan transformant les nostres societats.
En un altre article comentava que hi ha hagut un procés de transformació digital que ha estat imparable i que en aquest procés no només s’han canviat els modes de viure i de pensar, sinó també la manera de comunicar-se entre la població.
Aquest fet ha provocat una riuada de nous termes, neologismes, que ha fet que paraules com aquestes vagin prenent sentit i les anem acceptant mica a mica, en un procés imparable, que en aquest aspecte no seria digital, sinó més aviat “verbal”.
Les xarxes digitals i els mercats tecnològics són els primers que han portat un bon grapat de nous conceptes, que cal tenir-los en compte si vols estar “à la page” de tot allò que es comenta i es diu, es posteja i es piula, o es penja a l’insta.
Algunes paraules ja les coneix tothom, perquè fa molt temps que circulen, com blogguer o influencer, o perquè les veiem a tot arreu si parlem d’un tema en concret, com per exemple, en el món financer, criptomoneda o blockchain.
Sens dubte, per entendre, comprendre i comunicar-nos avui dia entre nosaltres i amb les diferents generacions, hem de conèixer un gran núvol de termes i conceptes enredats en els quals se suporten el màrqueting actual i les xarxes de comunicació.
I que dir de les abreviacions! Un altre món en el que hem de endinsar-nos per entendre moltes de les publicacions a les diferents xarxes, que si no entens la majoria, pots estar ben perdut!! Però això ja és un altre article a part.
Us deixo algunes de les paraules i expressions de les que algunes ja podrien estar l’any que ve a la llista d’opcions per entrar al diccionari català (y que també servirien per al castellà):
Engagement, (compromís o involucració) és un terme molt utilitzat en marketing online, però també en altres disciplines per referir-se al grau de vinculació de les persones amb una marca, un producte, una activitat, etc., que no es mesura només per comptar els seguidors a les xarxes socials, sinó pel grau de participació d’aquests.
Lead, resumint la definició, és un client potencial que ha mostrat interès per un producte o servei i que ens ha deixat les seves dades personals a canvi d’alguna cosa: per rebre informació, per un e-book, per un contingut general, etc.
Buyer Persona, o més habitualment, Persona, a seques, és un terme que s’ha pres del llatí (persona-ae) que s’utilitza molt en el comerç electrònic i el màrqueting. És un subjecte fictici que serveix per representar a un conjunt d’usuaris (públic objectiu) amb uns atributs comuns: estil de vida, hàbits, interessos i pautes de conducta
.
Bounce Rate, o taxa de rebot. Aquesta expressió és una mètrica que indica relativament la quantitat de visitants que marxen prematurament d’una pàgina web. Això es mesura segons els casos i els canals, que pot ser per visita de pàgines (si només veus una pàgina i marxes d’aquella web) o bé per temps, si llegeixes un blog i en 20 segons canvies.
Landing page, literalment, pàgina d’aterratge, és el punt per on entra al web l’usuari que ha clicat un enllaç publicitari o una oferta. En algunes landing es pot fer directament la conversió del visitant, sense que hagi de navegar després.
I que és la conversió? És un dels termes més utilitzats en el màrqueting digital. Tot i que aquesta paraula ja existeix (per tant potser no podria entrar en la llista de neologismes) aquí pren un sentit diferent, de compliment d’objectius, que seria, per exemple, aconseguir que els usuaris es registrin, es descarreguin un material o adquireixin un producte o servei.
I ara una de les més “divertides”, el trol (i diria que aquesta ja surt al diccionari!) que originalment fa referència a un membre d’una raça mítica antropomorfa escandinava. Aquesta figura del món fantàstic es caracteritza habitualment per ser caòtica, de gran força i poca intel·ligència com els que apareixen a la trilogia del Senyor del Anells o a les pel·lícules de Harry Potter. A Internet, però, s’ha utilitzat el terme per designar aquelles persones (amb identitat falsa o no) que es dediquen a publicar continguts ofensius i a alterar l’ordre en els espais de participació, amb l’objectiu de generar un clima negatiu o de distorsionar la realitat en una comunitat virtual, o sigui que fa els honors a la definició original.
Finalment, no podria acabar sense afegir aquesta paraula, que em sembla que ja està també en el diccionari de neologismes: Infoxicació: neologisme que fa referència als efectes secundaris de la sobrecàrrega d’informació a la que ens exposen les noves tecnologies. O sigui, quan se’t creuen els cables perquè no has entès res de res del que diuen en un post i no pots perdre el temps esbrinant-ho, si no perdràs el fil dels 5.000 que encara no has vist!
I per no deixar-vos en el dubte, les altres paraules candidates a entrar a la llista, entre d’altres neologismes, eren criptomoneda, demofòbia, microplàstic i narcopís.