Per Àlex Fusté
Chief Economist
Ara que estan de moda les imatges en TV sobre la pol·lució a l’Índia, m’agradaria parlar una mica sobre aquest assumpte. La majoria de la gent considera que l’Índia és un gegantesc consumidor energètic. Es basen en el fet que és el tercer consumidor global d’energia (crema l’equivalent a 800 milions de tones mètriques a l’any). Permetin-me que els digui que l’Índia és encara un pigmeu en consum energètic; la qual cosa és molt preocupant des d’un punt de vista mediambiental. En termes per càpita, el consum energètic anual és de 0.6 *mtoe, la qual cosa representa, amb prou feines, un 30 % de la mitjana mundial!! Imaginin-se.
Aventurant-me a fer càlculs, crec no exagerar si assumeixo un creixement del 200% en el consum energètic de l’Índia fins a 2040 (el Pla *Aayog i el ministeri de finances, projecten multiplicar per 3 el consum per càpita en menys de 20 anys). No han d’estranyar-se d’aquesta possible evolució. De fet, el consum actual és un 105% major al que tenia el país fa menys de 10 anys, i està accelerant-se. Un altre aspecte important és que l’Índia importa el 35% de l’energia que consumeix, però acabarà important el 60%-70% de l’energia consumida, per la simple raó que posseeix menys de l’1% de les reserves provades de petroli del món. Això implica més combustió de recursos fòssils. Bastant més.
Potser la bona notícia és que el *mix energètic de l’Índia, donada la seva estructura sub-òptima (veure gràfic), dóna com per a compensar els efectes negatius del brutal augment que s’espera en el consum, i aquesta compensació es donarà mitjançant un descens en l’ús de combustibles fòssils (ja que avui el 50% ve del carbó). Dit això, sembla evident que el “cop” que suposarà per al planeta el més que probable enlairament d’aquest país en les pròximes dues dècades, serà considerable. Així que, una vegada més, parlar de sostenibilitat es farà cada vegada més imprescindible.
Gestió *ESG (Environmental, Social and Governance management)
Per descomptat, això que els comento és només un dels molts exemples que contribueixen a imaginar un panorama mediambiental d’una lletjor desorbitant. I encara que parlar de crisi a futur pugui ser la millor manera d’evitar-la, la veritat és que no avancem amb prou determinació, i ho sabem. Sabem que s’hauran de donar passos més ferms, i avanços més clars. Per això, cada vegada estic més convençut que el futur financer tindrà un clar gust a gestió ESG. Voluntària o obligatòriament (per regulació). I aquelles empreses que aconsegueixin associar-se més ràpidament amb aquesta mena de gestió, gaudiran de l’avantatge del líder. Així que val la pena córrer.
Ja de forma més concreta, (i parlant de l’Índia), els projectes empresarial o actius que poden tenir més èxit seran aquells relacionats amb el desenvolupament d’energies alternatives al país, per dues raons: 1) Per que ja han començat a desplegar-se amb força, tot i molt pocs inversors parlen avui d’aquestes empreses. 2) Encara que el país ha doblat la seva capacitat energètica renovable en els darrers 5 anys, això és una carrera que acaba de començar. El programa polític de Modi fixa com a prioritat la seguretat i la limitació d’emissions, i pretén que la capacitat de generació elèctrica passi dels 82GW actuals a 175GW en dos anys i a 450GW en 10 anys. L’aposta són els projectes d’energia solar, perquè 1 de cada 2 de tots aquests GW es reserven només per a aquest tipus d’energia.